Paradoxes a la gran ciutat (5)

Dins d’un teatre ni gran ni petit, que porta més de vint anys obert, la noia que ven entrades es mossega les ungles, avorrida a la seva cadira. Darrere l’escenari, un home de mitjana edat amb barba negra, director i, per primer cop, també guionista, passeja amunt i avall. Mai abans havia dirigit una obra amb tants actors i actrius. Tothom està molt nerviós, però preparat i al seu lloc. El teló està a punt de pujar i, al pati de butaques, cinc espectadors, escampats per la sala, es pregunten què han anat a veure i si durarà gaire. A fora, sobre la porta del teatre, s’hi llegeix: «Gran estrena: Everyone loves Joe».

Més paradoxes:

    Paradoxes a la gran ciutat (1)
    Paradoxes a la gran ciutat (2)
    Paradoxes a la gran ciutat (3)
    Paradoxes a la gran ciutat (4)